ATRIBUCIONS PATRÓ/ONA D’EMBARCACIONS D’ESBARJO

Govern d’embarcacions d’esbarjo a motor i motor i vela fins a 15 metres d’eslora i potència de motor adequada, per a la navegació que es faci a la zona compresa entre la costa i la línia traçada paral·lelament a 12 milles, així com la navegació interinsular en l’arxipèlag balear i canari. També pot governar motos nàutiques sense límit de potència.

Degut al canvi de normativa que va sortir l’11 d’octubre de 2014, hi ha la possibilitat d’habilitar aquest títol, que permet el govern d’embarcacions d’esbarjo de fins a 24 metres d’eslora i la navegació entre la península i les Illes Balears.

 CONDICIONS PER A L’OBTENCIÓ DEL TÍTOL DE PATRÓ/ONA D’EMBARCACIONS D’ESBARJO

• Haver complert 18 anys d’edat.
• Superar el reconeixement mèdic oficial.
• Aprovar l’examen teòric corresponent, segons el programa (Reial decret 875/2014, de 10 d’octubre, pel qual es regulen les titulacions nàutiques pel govern d’embarcacions d’esbarjo). (BOE núm. 247, 11 d’octubre de 2014).
• Acreditar la realització de les pràctiques bàsiques de seguretat i navegació, d’almenys 16 hores de durada, on el nombre màxim d’hores de pràctiques per dia serà de 8h, amb una interrupció intermèdia de descans cada 4 hores.
• Acreditar les pràctiques reglamentaries de ràdio-operador de curt abast. Aquest curs té una durada de 12h. I és únicament presencial, però d’obligat compliment per a obtenir el títol de Patró d’Embarcacions d’Esbarjo.
• Per a l’obtenció de la titulació de Patró d’Embarcacions d’Esbarjo a motor i vela, serà necessari realitzar, a més de les pràctiques de seguretat i navegació, unes pràctiques especifiques a vela de 16h. de durada, on el nombre màxim d’hores de pràctiques per dia serà de 8h, amb una interrupció intermèdia de descans cada 4 hores.

ESTRUCTURA DE L’EXÀMEN TEÒRIC PEE

Durada de l’exercici	90 minuts.
Tipus d’exercici	Resolució de quaranta-cinc preguntes tipus test de formulació independent entre si, amb quatre possibles respostes cada una.
Estructura de l’exercici	4 Preguntes sobre nomenclatura nàutica. 2 Preguntes sobre elements d’amarratge i ancoratge 4 Preguntes sobre seguretat 2 Preguntes sobre legislació. 5 Preguntes sobre abalisament. 10 Preguntes sobre el reglament d’abordatges. 2 Preguntes sobre maniobra. 3 Preguntes sobre emergències a la mar. 4 Preguntes sobre meteorologia. 5 Preguntes sobre teoria de la navegació. 4 Preguntes sobre la carta de navegació.
Requeriments per superar l’exercici	Requeriments per ser considerat apte: resoldre correctament trenta-dues preguntes de la totalitat. S’han de resoldre correctament com a mínim dues de les quatre preguntes sobre la carta de navegació, tres de les cinc preguntes d’abalisament i cinc de les deu preguntes sobre reglament d’abordatges.
Material necessari per realitzar l’exercici	Bolígraf o retolador, llapis, goma, compàs, transportador d’angles, regle, esquadra i cartabó, calculadora no programable ni programada, anuari de marees, taules nàutiques

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES A VELA DE PATRÓ/ONA D’EMBARCACIONS D’ESBARJO

• Teoria de la navegació a vela
  Aspectes teòrics de la navegació a vela, així com unes nocions bàsiques de mecànica de fluids i del funcionament de les embarcacions a vela. S’explicaran els rumbs de l’embarcació en funció del vent i les maniobres de virar i trabujar, i s’incidirà en la planificació de la derrota i en la interpretació de les previsions meteorològiques.
• Eixàrcia i veles
  Coneixement dels elements de l’embarcació relacionats amb la navegació a vela (eixàrcia, veles, accessoris de coberta i apèndixs).
• Maniobra a vela I
  Aparellament i desaparellament de l’embarcació i principis bàsics de la maniobra a vela. Es practicaran aquí els nusos més habituals i s’explicarà com es pleguen i es cuiden les veles. S’explicarà com hissar i arriar les veles i les cauteles a seguir.
• Maniobra a vela II
  Coneixement de com influeix l’equilibri vèlic en la marxa de l’embarcació i com reacciona a la posada del timó a una o altra banda i la reducció de velocitat que aquesta posada implica. Es realitzarà l’ajustament de veles en funció del rumb de l’embarcació, amb explicació i utilització de tots els caps d’afinació i control de les veles. Es mostrarà com agafar les onades en funció del rumb i la influència d’aquestes en la marxa de l’embarcació.
• Maniobra a vela III
  Maniobres de virada i trabujada.
• Maniobra a vela avançada
  Maniobres a vela avançades, tals com fatxejar i parar l’embarcació i fondejar i sortir de l’ancoratge a vela.
• Maniobres de seguretat
  Maniobres de seguretat, en especial la recollida d’home a l’aigua navegant a vela. S’explicaran els riscos d’un home a l’aigua navegant amb espinàquer i com es col·loca en bandera. Es procedirà també a l’arrissada de la major i a la reducció de vela de proa.
• Seguretat en la navegació a vela
  Explicació dels riscos habituals de la navegació a vela.

PROGRAMA CURS DE FORMACIÓ D’OPERADOR/A DE RÀDIO DE CURT ABAST

Coneixement general de les radiocomunicacions al Servei Mòbil Marítim.

• Principis generals i característiques bàsiques del Servei Mòbil Marítim.

Coneixements i habilitats per a usar els equips radioelèctrics d’un vaixell.

• Instal·lació de radiocomunicacions en ones mètriques i hectomètriques. Utilització pràctica dels equips de radiocomunicacions d’ones mètriques.
• Objectiu i utilització dels dispositius i les tècniques de trucada selectiva digital.

Procediments d’explotació de l’SMSSM i utilització pràctica detallada dels subsistemes i equips de l’SMSSM.

• Introducció bàsica als procediments de l’SMSSM.
• Procediments radiotelefònics amb TSD i sense per les comunicacions de socors, urgència i seguretat.
• Protecció de les freqüències de socors.
• Sistema d’Informació sobre Seguretat Marítima (MSI: Maritime Safety Information) a l’SMSSM.
• Procediment per anul·lar la transmissió involuntària de falses alarmes.

Procediments d’explotació i reglamentació de les comunicacions radiotelefòniques.

• Aptitud per a intercanviar comunicacions relatives a la seguretat de la vida humana a la mar.
• Reglamentació, procediments i pràctiques obligatòries. Coneixements teòrics i pràctics sobre els procediments radiotelefònics.
• Utilització de l’alfabet fonètic internacional. Frases més importants de comunicació marítima normalitzada de l’OMI.

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES DE SEGURETAT I NAVEGACIÓ DE PATRÓ/ONA D’EMBARCACIONS D’ESBARJO

• Seguretat i comprovacions abans de sortir a la mar. Coneixement i maneig del material de seguretat, revisió dels punts crítics de l’embarcació i comprovacions prèvies a la sortida a la mar.
• Planificació de la derrota i lluita contra incendis. Planificació de la derrota: identificació de la zona a navegar, estat i capacitat de la tripulació i interpretació de les previsions meteorològiques. Qüestions de lluita contra incendis.
• Motors i instal·lació elèctrica. Identificació dels elements de la instal·lació propulsora i de la instal·lació elèctrica. Engegada del motor i comprovacions de funcionament.
• Manteniment de l’embarcació, prevenció de la contaminació i cordam. Manteniment de l’embarcació i dels seus elements. Precauciones en funció del material de l’embarcació. Anti-incrustants. Prevenció de la contaminació marina. Maneig de caps i nusos bàsics.
• Maniobres. Maniobres a la dàrsena, atracades i desatracades. Velocitat de seguretat.
• Fondeig, vigilància i control de la derrota. Maniobra de fondeig i control del rumb i les regles del RIPA. Identificació de marques i balises. Rumb invers i precaucions en la navegació nocturna i amb visibilitat limitada.
• Navegació. Aspectes pràctics de navegació, com la determinació de la correcció total per enfilacions, la situació per demores, enfilacions i equips GNSS, així com per estima gràfica. Ús de la sonda i la corredora. Posicionament ràpid a la carta. Reconeixement de la costa, demores i vora de seguretat.
• Maniobres de seguretat. Maniobra d’home a l’aigua usant la funció MOB de l’equip GNSS; seguretat a les maniobres de donar i rebre remolc. Es tindran en compte també les precaucions en el rescat des d’embarcació i amb helicòpters.

PROGRAMA TEÒRIC DEL TÍTOL DE PATRÓ/ONA D’EMBARCACIONS D’ESBARJO

1. Nomenclatura nàutica

1.1 Buc. Definicions de:

• Buc i coberta.
• Proa i popa.
• Línia i pla de crugia, per a definir: estribord i babord.
• Costats, amura, través i aleta.
• Pla de flotació, per a definir: obra viva (carena) i obra morta.
• Banyera i embornals.
• Escotilles, escotilla principal.
• Claraboies i colls de cigne.
• Portells i lluernes.
• Passamans, candelers i guardamans.

1.2 Estructura. Definicions de:

• Quilla, roda, codast, quadernes, baus, borda, regala, mampares, pla i sentina.
• Aixetes de fons.
• Bombes d’esgotament.

1.3 Equip de fondeig. Definicions de:

• Molinet: corona de Barbotin, embragatge i fre.
• Línia de fondeig. Grilló d’unió. Parts de l’àncora sense cep.
• Forma de l’àncora d’arada, de l’àncora Danforth i del ruixó.
• En referència a l’àncora i la maniobra de fondeig, definicions de: virar, filar, àncora suspesa, a pic, llevar, salpar, clara i lliure.

1.4 Timó. Definicions de:

• Parts del timó: canya o roda, metxa, llimera, guardins i pala.

1.5 Hèlice . Definicions de:

• Parts de l’hèlice: eix, botzina, nucli, pales i cabasset.
• Hèlice dextrogira i hèlice levogira.
• Hèlices dobles de gir a l’exterior.
• Hèlice de pales abatibles.

1.6 Dimensions. Definicions de:

• Eslora, mànega i mànega màxima, puntal, francbord, calat de proa, calat de popa, calat mitjà i assentament.
• Desplaçament màxim en embarcacions d’esbarjo.

1.7 Terminologia. Definicions de:

• Escorar i adreçar. Sobrevent i sotavent.

2. Elements d’amarratge i d’ancoratge

2.1 Elements d’amarratge. Definicions de: norai, morts, boies, defenses, gafa, punta de cap, sina, ferm i gasa, guiacaps, politjó, bites i cornamuses.

2.2 Nusos. Indicar per a què s’empren els nusos següents: pla, volta de guardiamarina, ballestrinca i as de guia.

2.3 Ancoratge.

• Elecció del lloc de fondeig i de l’ancoratge.
• Ancoratge fent gat amb una àncora: maniobra, longitud del fondeig, cercle de borneig. Llaurar
• Vigilància durant l’ancoratge: Marques, alarma de sonda.
• Orinc.
• Maniobra de llevar l’àncora.

3. Seguretat

3.1 Estabilitat

• Definicions de:
  • Moviment de balanç i capcineig.
  • Estabilitat estàtica transversal i longitudinal (sense entrar en el seu estudi).
• Forma de governar per a evitar balanços i capcineigs.
• Importància de no entravessar-se a la mar.

3.2 Comprovacions abans de fer-se a la mar

• Ser conscient de la necessitat i la importància de realitzar una sèrie de comprovacions prèvies a la sortida a la mar.
• Poder enumerar les següents:
  • Nivells d’oli, filtres de decantació d’aigua i impureses, líquid refrigerant, refrigeració, corretja de l‘alternador, nivell de combustible, aigua dolça, bateries, llums de navegació, equip de ràdio, estanquitat, sistema de govern i propulsió, absència de gasos explosius, fuites d’oli o combustible, informe meteorològic, existència i estat d’elements de seguretat (armilles, cèrcols salvavides, equip pirotècnic i extintors).

3.3 Mesures a prendre a bord amb mal temps

• Estiba i arranjament del vaixell a la colla.
• Revisió de totes las obertures. Tancament d’aixetes de fons.
• Derrota a seguir: Capejar o córrer el temporal.
• Riscos d’una costa a sotavent.

3.4 Tempestes elèctriques

• Protecció de les tempestes elèctriques i influència en l’agulla.

3.5 Baixa visibilitat

• Precaucions en la navegació amb boira. El reflector de radar. Evitar el trànsit marítim.
• Precaucions per a la navegació nocturna.

3.6 Aigües somes

• Definició d’aigües somes.
• Precaucions en la navegació en aigües somes.

3.7 Material de seguretat. Descripció, recomanacions d’ús i estiba dels següents elements:

• Armilles salvavides.
• Arnesos i línies de vida.
• Cèrcols salvavides i rais salvavides.
• Bengales de mà, coets amb llum vermella i paracaigudes i senyals fumígens flotants.
• Mirall de senyals i botzina de boira.
• Extintors portàtils i bujols contra incendis.

3.8 Home a l’aigua

• Prevenció per a evitar una situació d’home a l’aigua: arnés de seguretat, il·luminació.
• Home a l’aigua: Alliberar l’hèlice, senyalització del/de la nàufrag/a, abalisament individual, llançament d’ajudes.
• Maniobres d’aproximació quan es veu el/la nàufrag/a: maniobra d’Anderson i maniobra de Boutakow.
• Maniobres de recerca quan no es veu el/la nàufrag/a: exploració en espiral quadrada i exploració per sectors.
• Ús del sistema de navegació per satèl·lit (GNSS) en cas d’home a l’aigua.
• Precaucions durant la recollida.
• Reanimació d’un/a nàufrag/a: respiració boca a boca i massatge cardíac.
• Hipotèrmia: concepte i mesures a prendre.

3.9 Remolc

• Maniobra d’aproximació, donar i prendre el remolc, forma de navegar el remolcador i el remolcat.

3.10 Salvament Marítim

• A més de mitjançant l’ús de l’estació de ràdio de bord, forma de contactar amb Salvament Marítim: 112 i 900 202 202.

4. Legislació

4.1 Normes que afecten a les embarcacions d’esbarjo

• Respecte del trànsit marítim i la navegació interior als ports.

4.2 Limitacions a la navegació

• En llocs pròxims a la costa.
• En platges no abalisades.
• En platges abalisades i canals d’accés.
• En reserves marines.

4.3 Bussejadors i banyistes. Precaucions a prendre davant la presència de:

• Banyistes.
• Bussejadors. Banderes “Alfa” del Codi internacional de senyals i “Bravo” modificada.

4.4 Prevenció de la contaminació

• Idea sobre el règim de descàrregues i vessaments al mar de les embarcacions d’esbarjo, segons l’Ordre FOM 1144/2003, de 28 d’abril, o aquella que pogués substituir-la.
• Idea sobre el règim de lliurament de deixalles generades per les embarcacions d’esbarjo, segons el Reial decret 1381/2002, de 20 de desembre, o aquell que pogués substituir-lo.
• Règim de vessament d’escombraries al mar segons el capítol V del Conveni internacional MARPOL:
  • Àmbit d’aplicació (regla 2).
  • Prohibició general de la descàrrega d’escombraries al mar (regla 3).
  • Descàrrega d’escombraries fora de les zones especials (regla 4).
  • Descàrrega d’escombraries dins de zones especials, cas concret de la Mediterrània (regla 6).
• Responsabilitat del/de la patró/ona per contaminació.
• Conducta davant d’un albirament de contaminació durant la navegació: obligació d’informar.

4.5 Pavelló nacional

• Bandera nacional en embarcacions d’esbarjo.
• Ús de la bandera de la comunitat autònoma.

4.6 Salvament

• Obligació de prestar auxili a les persones segons el paràgraf 1, regla 33, capítol V, del Conveni internacional SOLAS.

4.7 Protecció d’espais naturals del medi marí.

• Zones especialment protegides d’importància per la Mediterrània (ZEPIM).
• Cas concret a la Mediterrània: praderes de posidònia oceànica.

5. Abalisament

5.1 Normativa IALA.

• Marques laterals regió A, marques cardinals, marques de perill aïllat, marques d’aigües navegables i marques especials.

En la resolució de cada convocatòria s’especificarà la normativa IALA en la qual es basaran els exàmens.

6. Conveni internacional per a prevenir els abordatges

6.1 Generalitats. Regles 1 a 3.

6.2 Regles de rumb i de govern. Regles 4 a 19.

6.3 Llums i marques. Regles 20, 21 i 23 a 31.

6.4 Senyals acústics i lluminosos. Regles 32 a 37.

6.5 Senyals de perill. Annex IV.

QUEDEN EXPRESSAMENT EXCLOSOS: regla 22 i annexos I, II i III, així com qualsevol interpretació que no s’ajusti literalment al text del Reglament.

7. Maniobra

7.1 Amarres. Definicions de:

• Encapellar una gasa al norai, amarrar per la sina, prendre voltes i afermar.
• Cobrar, virar, tesar, tensar, amollar, lascar, arriar i amollar en banda (llargar).
• Dujar
• Llarg, través, espring i codera.

Descripció dels efectes produïts en cobrar de cada una de les amarres amb el vaixell atracat de costat al moll.
Utilització de les amarres segons el vent i el corrent.

7.2 Govern amb canya o roda

• Definicions de: velocitat de govern i arrencada
• Nomenar les tres fases de la corba d’evolució en marxa avant i tenir coneixement de la importància del cueig de la popa
• Descriure:
  • L’efecte del corrent d’expulsió i de la pressió lateral de les pales sobre una embarcació que es trobi parada sense arrencada, amb el timó a la via i dóna màquina enrere.
  • L’efecte combinat hèlice – timó amb arrencada avant i màquina enrere. La ciavoga amb una hèlice.
  • La ciavoga amb dues hèlices bessones de gir a l’exterior.
  • Agents que influeixen en la maniobra: Vent, corrent i onades, Conceptes d’abatiment i deriva , Lliure a sotavent.

7.3 Maniobres

• Atracada i desatracada en punta (proa i popa) i de costat al moll.
• Amarrar: caps que s’han de donar, forma d’afermar-los i ordre en què fer-ho pels tipus d’atracament del punt anterior.
• Desamarrar: ordre en què amollar en banda (llargar) els caps d’acord amb el tipus d’atracament i maniobra a realitzar per a desatracar.
• Abarloar-se a una altra embarcació, independentment del tipus que siguin ambdues.
• Amarrar a una boia.

8. Emergències a la mar

8.1 Accidents personals

• Tractament d’urgència de ferides, contusions, hemorràgies, cremades (incloses les originades pel sol), insolació i mal de mar o mareig.
• A més de mitjançant l’ús de l’estació de ràdio de bord, forma de contactar amb el Servei Radiomèdic Espanyol: telefonia mòbil. Horaris.
• Importància de portar la guia mèdica de l’ISM a bord i com aconseguir-la.

8.2 Encallada involuntària. Descripció de les mesures a prendre per a sortir de l’embarrancada.

8.3 Abordatge. Mesures a prendre i reconeixement d’avaries.

8.4 Vies d’aigua i inundació

• Punts de major risc: botzina, llimera del timó, orificis i aixetes de fons, maniguets, abraçadores.
• Mesures a prendre després de la via d’aigua: esgotament amb bomba manual i/o elèctrica (ús i importància d’un bon manteniment). Taponament amb clavilles i matalassos.

8.5 Prevenció d’incendis i explosions

• Llocs de risc: cuines, cambres de motors, preses de combustible, bateries, instal·lació elèctrica, pallol o cofre de pintures.
• Factors que han de concórrer perquè es produeixi un incendi: teoria del tetraedre del foc.
• Classificació UNE dels incendis. Definir les següents classes: A, B, C i F.
• L’aigua com agent extintor, precaucions.
• Extintors: extintors vàlids per l’extinció d’incendis de classe B, utilització bàsica d’un extintor de pols seca, ús òptim i forma d’atacar les flames. Comprovacions bàsiques periòdiques de manteniment.
• Mode de procedir en declarar-se un incendi.
• Procediments d’extinció: coneixement bàsic de les tècniques de refredament, sufocació, dispersió o aïllament del combustible i inhibició de la reacció en cadena.
• Arrecerar el foc, rumb perquè el vent aparent sigui zero.

8.6 Abandonament de l’embarcació

• Mesures a prendre abans d’abandonar l’embarcació.
• Forma d’abandonar l’embarcació: supòsit d’un abandonament sense disponibilitat d’un bot inflable de salvament.
• Permanència a l’aigua després d’un abandonament.
• Ús dels senyals pirotècnics.

9. Meteorologia

9.1 Importància del temps meteorològic en la seguretat de la navegació. Formes d’obtenir la previsió meteorològica.

9.2 Pressió atmosfèrica

• Definició, unitats de mesura i valor normal.
• Mesura de la pressió atmosfèrica amb el baròmetre aneroide.
• Definició de línies isòbares.

9.3 Temperatura. Definició i unitats de mesura (escala centígrada).

9.4 Borrasques i anticiclons

• Definició
• Circulació general del vent a l’hemisferi nord en aquestes formacions.
• Trajectòria de les borrasques.

9.5 Vent

• Definicions de: rolar, caure, refrescar, ratxa i calmar.
• Anemòmetre, penells i catavents.
• Vent real, relatiu i aparent: definicions, sense càlculs.
• Utilitat de l’escala de Beaufort i necessitat de dur-la a bord.

9.6 Brises costaneres. Terral i marinada.

9.7 Mar

• Conceptes de: intensitat, persistència i fetch.
• Utilitat de l’escala de Douglas i necessitat de dur-la a bord.

QUEDA EXPRESSAMENT EXCLÒS: memoritzar les escales de Beaufort i de Douglas.

10. Teoria de la navegació

10.1 Esfera terrestre. Definicions de: eix, pols, equador, meridians i paral·lels, meridià zero, meridià del lloc, latitud i longitud.

10.2 Cartes mercatorianes

• Cartes de navegació costanera, recalada, portolans i cartutxos.
• Informació que proporcionen les cartes: accidents de la costa, accidents del terreny, punts de referència, llums, marques, balises, perills, zones prohibides.
• Signes i abreviatures més importants utilitzats en les cartes nàutiques: fars, profunditats, naturalesa del fons, vores o isòbates, declinació magnètica.

10.3 Publicacions nàutiques. Breu descripció dels derroters, guies nàutiques per a la navegació d’esbarjo i llibres de fars.

10.4 Unitat de distància. Unitat de velocitat

• Milla nàutica: definició i la seva equivalència en metres.
• Escales de latituds i longituds a les cartes mercatorianes.
• Forma de mesurar les distàncies a la carta.
• Nus: definició.
• Corredora, què és i per a què serveix.
• Coeficient de corredora: la seva aplicació.
• Sonda, què és i per a què serveix.
• Concepte d’hora de rellotge de bitàcola.

10.5 Declinació magnètica

• Definició.
• Forma d’actualitzar-la.

10.6 Agulla nàutica

• Descripció succinta de l’agulla nàutica. Instal·lació, pertorbacions.
• Definició del desviament de l’agulla.
• Concepte de la taula de desviaments.

10.7 Correcció total

• Definició.
• Càlcul a partir de la declinació i el desviament.

10.8 Rumbs

• Definició de rumb vertader, magnètic i d’agulla.
• Relació entre ells.
• Forma de mesurar els rumbs: circular i quadrantal.
• Convertir un valor quadrantal a circular (però no a l’inrevés).

10.9 Línies de posició

• Definició de: enfilacions, oposicions, demores, distàncies i vores o isòbates.
• Obtenció de línies de posició amb l’agulla i conversió d’aquestes en vertaderes per al seu traçat a la carta.
• Ús de les enfilacions, les demores i els sondatges com a línies de posició de seguretat.
• Condicions que han de donar-se perquè les línies de posició siguin fiables.

10.10 Marcació

• Definició.
• Forma de mesurar-la: circular i semicircular.
• Relació entre rumb, demora i marcació.

10.11 Ajudes a la navegació. Marques. Llums i senyals marítims: fars i balises.

10.12 Marees

• Concepte i utilitat del seu coneixement.
• Referència dels sondatges, definicions de: zero hidrogràfic, sondatge al LAT, amplitud de la marea, duració de la marea.
• Influència de fenòmens meteorològics: vent i pressió atmosfèrica.

10.13 Vent i corrent. Influència del vent i el corrent en la navegació. Conceptes d’abatiment i deriva; el seu efecte sobre l’embarcació depenent de l’obra viva i l’obra morta d’aquesta.

QUEDEN EXPRESSAMENT EXCLOSOS: memoritzar les escales de les cartes i els tipus de corredores i el seu funcionament.

11. Carta de navegació

11.1 Coordenades

• Donat un punt a la carta, conèixer les seves coordenades.
• Donades les coordenades d’un punt, situar-lo a la carta.

11.2 Distància i rumb directe

• Forma de mesurar les distàncies sobre la carta.
• Forma de traçar i mesurar els rumbs.

11.3 Correcció total

• Càlcul de la correcció total a partir d’una enfilació o oposició.
• Càlcul de la correcció total a partir del desviament i la declinació magnètica (dada aportada o obtinguda de la carta).

11.4 Rumb vertader i rumb d’agulla (en absència de vent i corrent)

• Donades la situació de sortida i la d’arribada, calcular el rumb d’agulla.
• Donades la situació de sortida, l’Hrb (de la sortida), la situació d’arribada i la velocitat de l’embarcació, calcular el rumb d’agulla i l’hora d’arribada.
• Donada la situació de sortida, calcular el rumb d’agulla per a passar a una distància determinada de la costa o del perill (exclosa la distància mínima).

11.5 Situació d’estima (en absència de vent i corrent)

• Donada la situació de sortida, l’Hrb, la velocitat de l’embarcació i el rumb d’agulla, calcular la situació d’estima a una hora determinada.

11.6 Situació vertadera

• Obtenir la situació per la intersecció de dues de les següents línies de posició simultànies: distàncies, línia isobàtica, enfilacions, oposicions i demores.
• Per a obtenir la situació amb demores les dades podran ser: demora vertadera, demora d’agulla i/o marcació (les dues darreres s’hauran de convertir en demores vertaderes per al seu traçat a la carta).

11.7 Marees

• Càlcul de la profunditat en el moment de la plenamar i en el de la baixamar (es preguntarà com a qüestió independent dels exercicis de navegació, referida sempre a l’hora de l’anuari).